Et presentem Antzoki Teatteri, companyia guanyadora del Premi Josep Clusa

Te’n recordes del guanyador del Premi Josep Clusa d’aquest any? Et presentem la companyia Antzoki Teatteri que podràs conèixer més a fons gràcies a l’entrevista amb el Tony, el director artístic de la companyia. Mig finlandès nascut a Mallorca que decideix crear Antzoki Teatteri a Madrid i traslladar-ho a Barcelona!

Tony, primer de tot, gràcies per aquest espai virtual compartit i el teu temps per contestar les nostres preguntes. Explica’ns, doncs, qui és el Tony i quin rol tens a la cia i la teva trajectòria?

El Tony Casla és un actor, dramaturg i director d’escena. Va crear la companyia Antzoki Teatteri a Madrid l’any 2012, però es va treslladar a Barcelona el 2014. D’ençà, la companyia ha produït 5 espectacles, dels quals els cinc han estat escrit o adaptats pel Tony Casla, i 3 dirigits per ell. El seu paper és el de director artístic de la companyia.

Treballa des de petit com a actor a Mallorca, d’on ell és. Als 18 anys estudia Interpretació a La Casona, a Barcelona. És graduat en direcció escènica i dramatúrgia per l’ESAD Eòlia i ha realitzat el Màster Universitari en Estudis Avançats de Teatre a l’Universitat Internacional de La Rioja.

I ara, la primera pregunta obligatòria, el nom Antzoki Teatteri, d’on ve?

Antzoki significa teatre en basc (èuscar) i Teatteri significa teatre, també, però en finès. Llavors significa “teatre teatre”. Una de les actrius del primer muntatge, la Maitane Aldako és basca i el Tony Casla és mig finlandès. Per això aquest nom tan intercultural i teatral a la vegada.

I com és la vostra companyia el seu dia a dia?

Antzoki Teatteri està vinculada amb el teatre social, en el sentit de què les obres que fem han de tenir un missatge per poder intentar canviar el món a millor o al menys, intentar-lo. En l’època de creació, assagem de 3 a 5 cops a la setmana; però si només estem fent gira, quedem uns dies abans per poder tenir fresca l’obra per a la representació. Estrenem dos espectacles per temporada, encara que aquesta última només va ser una “Envolverse en el abismo” perquè les altres dues “Romeo y Julieta, una mirada distinta” i “La Casa de Bernarda Alba” han tingut moltes funcions afortunadament.

I l’espectacle “Romeo y Julieta, una mirada distinta”, ens pots explicar una mica més de què va per a les persones que no hem pogut veure-la a l’Altre Festival?

 “Romeo y Julieta, una mirada distinta” és una història d’amor entre dos joves amb Transtorns de l’espectre autista. Romeo té la síndrome de Tourette amb autisme, i la Julieta asperger. Els seus pares volen que tinguin una relació sentimental amb una persona sense autisme i impossibiliten la seva relació. Com que ens basem en la tragèdia de Romeu i Julieta, ja coneixem el final i no volíem canviar-lo. Per això, ells dos moren també. Això provoca el públic una empatia molt forta amb els dos protagonistes, que és justament el que buscàvem: demostrar que l’amor no té etiquetes. Passa i ja està. És molt simple.

 Per què creus que el públic va votar pel vostre espectacle? Què destacaries d’aquest espectacle?

L’amor, com a tema universal que és, fa que l’àmplia majoria dels espectadors puguin sentir-se identificats a l’espectacle. Els pares empatitzen finalment amb la mare d’en Romeu perquè l’únic que vol és el millor pel seu fill, encara que ella s’equivoqui. La germana de la Julieta és un altre personatge amb el que es reflecteixen les i els germans/es grans, i les actituds injustes que de vegades fan. Però la Julieta i el Romeu són, clarament, dues persones que s’enamoren. És igual si són nois o noies; si tenen vint o cinquanta anys; si tenen transtorns de l’espectre autista o un refredat; són éssers humans que s’enamoren, que senten. I tot això és el que el públic ens comunica que sent quan veu l’espectacle. Riuen, s’ho passen bé, ploren, senten impotència… un viatge emocional. Per a nosaltres, el públic és l’ànima de l’espectacle. Des de la seva estrena a Mèxic, fa tres anys, passant per totes les ciutats argentines, catalanes i de la resta de l’estat que ens donen un caliu tan especial que no podem descriure. El Premi Josep Clusa és preciós perquè va ser el públic qui va decidir donar-nos-el. Per això és meravellós. 

I la vostra connexió amb el món de la salut mental, d’on ve?

El primer muntatge que vam fer era “Mi amigo en mí” que tractava la malaltia de l’Alzheimer. Volíem fer una trilogia sobre la diversitat mental o malalties mentals, per això vam decidir fer “Romeo y Julieta, una mirada distinta” sobre l’autisme i, “2” sobre l’amnèsia. A banda d’aquests tres espectacles, la temporada passada vam estrenar “Envolverse en el abismo” que parla sobre la destrucció pròpia i aliena que fan les drogues, amb la que hem aconseguit el Gran Premi d’Espanya d’arts escèniques, en la categoria de teatre contemporani. Com hem comentat, sempre estem lligats a missatges que pensem que tenim l’obligació de dir. La propera temporada, les dues obres que estrenarem seran sobre la violència de gènere.

Com va ser el procés per participar a l’Altre Festival? Com ens vau conèixer?

Quan muntàrem “Mi amigo en mí” va néixer L’Altre Festival i el vam conèixer en aquella època. Vam postular al festival però no vam tenir sort. Amb Romeo y Julieta no ho havíem intentat i finalment ens vam decidir. L’any 2018 participàrem al tastet al Kursaal de Manresa i el públic ens va donar un feedback molt bó. L’experiència va ser preciosa, ens vam emocionar moltíssim perquè el teatre és un motor de vida que no entén d’obstacles. Per aquesta raó ens vam aventurar en participar en l’edició d’enguany, que afortunadament ens van seleccionar.