La importància de les arts escèniques en la salut mental

 Tots coneixem un malalt mental. És una persona que en un moment donat es va transformar. En realitat, ens belluguem en una contradicció, perquè, per un costat, és una persona que coneixem i estimem però, per un altre, el trastorn mental té un estigma social terrible: una persona estranya, diferent, violenta, dolenta, que fa mal als altres, que quan no es pren la medicació mata a algú…

A través del teatre nosaltres podem mostrar una “altra” realitat de la salut mental. La verdadera realitat. Cal començar a veure la salut mental des d’un punt de vista que no sigui exclusivament el sanitari. I és que, si es planteja crear un grup cultural o artístic segons els paràmetres que es mesuren en una consulta sanitària, no es portarien a terme… És el fet de treballar amb persones amb trastorn mental mitjançant un recurs cultural el que permet donar un punt de vista molt diferent, positiu, enriquidor… un enfoc diferent de la malaltia i de les persones que la pateixen.

És clar que per arribar a aquest coneixement és fonamental la implicació emocional, o sigui, estar present amb empatia, amb el valor de deixar-te anar, d’arriscar-te i implicar-te, de formar part. I llavors les coses funcionen i pots crear un grup, una companyia, un lloc que és el teu, el teu espai, la teva gent, amb qui estàs bé, amb qui celebres, rius, t’enfades…

Crear una Companyia Estable en salut mental és important, perquè les persones amb trastorn mental viuen en un món que en qualsevol moment es pot ensorrar, inestable i molt fràgil. S’aïllen i queden soles… Com es surt d’aquesta solitud? Ni les pastilles ni la teràpia són la solució. Una companyia estable és una excel·lent solució… I és que amb els anys tendim a deixar de jugar, deixar de pensar, d’il·lusionar-nos, de somniar… I, d’acord, no tindràs “una banda de rock-and-roll” famosa ni faràs bolos superestelars… Però tingues la teva banda…